Fa unes setmanes, i com en els darrers anys, es va fer ressó mediàtic a la nostra vila del nom “Vinyet”, sota el lema “Em dic Vinyet, un nom de Sitges”; un nom històric arrelat a Sitges fruit de la zona o barri que porta aquest nom.

El seu significat prové de les vinyes que un dia van ocupar una gran extensió de terreny fèrtil a la zona, i que probablement aportaven el raïm per produir la Malvasia, el nostre vi dolç de gran qualitat. Entre el segle I i V dC una vila romana va ocupar aquesta zona donada la privilegiada ubicació a nivell de vies de comunicació entre Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Vilafranca; i a l’any 1174 es documenta per primer cop “l’ermita del Vinyet”. Més tard, les persones de la mar deixaven les maquetes del seus vaixells abans de partir fer les travessies a les amèriques perque “la patrona els hi protegís”. També ha estat testimoni d’èpoques dolentes i de decadència com el final de l’imperi romà quan El Vinyet va quedar reduït a cases de pagès o desprès de resultar malmesa la talla original de la Mare de Déu del Vinyet quan es va enterrar per protegir-la de la guerra civil, per sort en Pere Jou va esculpir la nova imatge que avui presideix el temple.

He parlat de terrenys fèrtils, de vi de gran qualitat, de respecte a la patrona, d’una vila romana amb bones comunicacions, d’una zona que fins i tot alberga una ermita amb segles d’història i sobre el que poetes, com Trinitat Catasús, han parlat. Un indret ha donat nom propi a milers de dones del nostre Sitges i ha servit per donar-lo a conèixer al món i que en etapes dolentes han aconseguit reconstruir i superar els problemes.

Doncs ara, el 2018, reflexionant, sembla que estem en una d’aquestes etapes en les que es necessita donar llum al Vinyet, donar impuls a tot el que comporta pronunciar VINYET i que no només sigui una referència a les dones Sitgetanes que porten el seu nom. Els seus veïns fa temps que van perdre l’esperança que el barri torni a lluir.

Sitges necessita que el Vinyet deixi de ser una zona abandonada i envellida de la nostra vila testimoni del pas temps i de la manca de manteniment. Necessita que sigui segur creuar els seus carrers principals  sense por de ser atropellat pels vehicles que circulen a velocitats desorbitades o no tenen visibilitat perquè es permet estacionar en zones de visibilitat reduïda donada per la manca d’ordenació i regulació en la movilitat de la zona. Sitges necessita que els sitgetans/es passegin fins a l’ermita històrica gaudint de la seva tranquilitat per carrers guarnits de vegetació i arbrat cuidat, amb voreres i carrers dignes de la zona pròspera que un dia va ser. Poetes es van referir a la Verge del Vinyet com la verge de la vegetació que allà hi havia (ceps, blats,…), avui els seus veïns no poden reciclar ni la vegetació procedent de la poda perque no existeixin suficients contenidors de fracció orgànica . Amb carrers ben il·luminats que llueixin l’esperit de la Blanca Subur.

Potser necessitem tornar a llegir algun poema de Rita Benaprès o del Salvador Soler per il·lusionar-nos o cercar algun projecte amb l’esperit d’en Pere Jou perquè torni tallar un Vinyet nou, del que no solament es sentin orgullosos els seus veïns, sino tots els Sitgetans. Un barri de Sitges del que les nostres Vinyets pugin parlar amb orgull, i que quan algú els hi pregunti: “I d’on ve aquest nom?” Puguin explicar una història pròspera d’una zona emblemàtica de Sitges, perquè Vinyet, és un nom de Sitges.