Darrerament és habitual que els mitjans de comunicació es facin ressò de notícies en les que esportistes moren en el terreny de joc, mentre desenvolupen una competició esportiva o persones sanes que moren sense causa aparent en espais públics. La major part de la societat desconeix que la principal causa de mort de persones, per sobre dels accidents de trànsit i dels processos tumorals (càncer) és la Mort Sobtada (Aturada Cardíaca). En canvi, dediquem milions de € i $ en la recerca contra el càncer, totalment necessàri, i a l’elaboració de campanyes sobre seguretat vial, però pràcticament no dediquem res, ni en inversió ni en interès a la causa “que més pot matar-nos”.

A Espanya moren a l’any 30000 persones d’aturada cardíaca, un nombre important si ho comparem amb el total d’Europa (700000 persones/any). Doncs bé, la possibilitat de sobreviure a una aturada cardíaca al nostre país és només del 9%. El motiu: NO HI HA DESFIBRIL·LADORS EN ESPAIS PÚBLICS NI LA POBLACIÓ ESTÀ FORMADA PER REANIMAR. A Espanya només existeixen 2,6 desfibril·ladors per cada 10000 habitants, xifra irrisoria si la comparem amb els nostres veïns francesos que disposen de 8 vegades més desfibril·ladors en espais públics (18,5%) o amb Japó que compta amb 25 per 10000 habitants. La proporció recomanada i que podría aconseguir fins a un 60% de possibilitats de sobreviure a una aturada cardíaca és de 18 desfibril·ladors per 10000 habitants.

El nostre municipi, Sitges, com a exemple, encara que malauradament és el comú denominador en la gran majoria de localitats, fa gala de dotar els vehicles de la Policia Local, algun equipament esportiu, algun equipament municipal… amb algun desfibril·lador, “venent” i “creient-se” la idea que ja han complert i que “Sitges està cardioprotegit”. Doncs bé, per “Sitges estar cardioprotegit” i sobreviure amb garanties a una aturada cardíaca seria nececessari disposar de 40 desfibril·ladors d’accés públic.

Als nostres països veïns, els nens/es i joves es formen als centres educatius durant una hora i mitja per curs en reanimació i ús dels desfibril·ladors i els adults quan renoven el permís de conduir se’ls exigeix la revisió mèdica i assistir a una formació de reanimació.

Els proposo una reflexió a nivell social. El cost d’un desfibril·lador és inferior al del smartphone o tauleta que cadascun de nosaltres disposem. El cost de la formació dels nostres infants i joves als centres educatius és gratuït mitjançant l’adhesió a programes de reanimació implantats per les societats científiques. Cada any gastem milers d’euros procedents de les subvencions de les diferents administracions públiques en formar a la població (treballadors, persones en situació de desocupació,…) en matèries que poques vegades s’arriben a utilitzar i que no salven vides.

Seguim deixant que morin persones en espais públics per no fer res?.